ARTICLES
L’EQUIP PROFESSIONAL DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL.
POSA'T AL SEU LLOC (CO DEL BOSC)
DETECCIÓ I PREVENCIÓ D’ALTERACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL: PROGRAMA DEL CDIAP MOLLET EN LES ESCOLES BRESSOL
Equip de professionals del CDIAP
La franja d’edat dels infants atesos al CDIAP, dels 0 als 6 anys, constitueix un moment clau del desenvolupament. Al llarg d’aquests primers anys de vida té lloc el procés de maduració orgànica i funcional del sistema nerviós, així com la construcció de l’estructura psíquica del subjecte, que constituiran les bases del desenvolupament posterior de l’infant.
El desenvolupament infantil és un procés dinàmic i progressiu, caracteritzat per una gran plasticitat i possibilitat de canvi. Per això considerem fonamental la detecció precoç de qualsevol alteració que es pugui produir en aquest període per poder donar una resposta el més aviat possible a les dificultats que es puguin presentar. Una intervenció primerenca pot tenir com a efecte disminuir les conseqüències dels trastorns, prevenir l’aparició de patologies afegides i evitar la cronificació dels símptomes, factors que contribueixen a una millora de l’evolució i el pronòstic.
Així doncs, la franja de 0 a 3 anys és un període de gran importància pel que fa a la detecció, i l’entrada a l’escola bressol és un moment privilegiat que representa la sortida de l’infant del seu univers familiar per trobar-se amb el social. Les condicions de l’escola com a espai diferenciat del medi familiar, i la mirada i el fer d’un altre diferent, tindrà els seus efectes en el petit subjecte, permetent posar de manifest la presència d’alteracions en el procés evolutiu o en el desenvolupament psicoafectiu que potser abans no havien estat detectades. D’altra banda, les patologies, alteracions o malestars en els infants en aquesta etapa es mostren sovint de forma bastant explícita. Podem observar infants que no miren ni escolten, que ploren i no es calmen, que presenten conductes repetitives, que responen poc als estímuls de l’entorn o que ho fan de manera desmesurada, infants amb inhibició a nivell motriu, o bé amb dificultats en la regulació, l’alimentació, en el procés vigília-son, o que presenten dificultats en la relació amb l’altre.
Per aquest motiu, es crea un programa específic des del CDIAP Mollet i en col·laboració amb les escoles bressol per tal de fer especial èmfasi en la detecció de possibles signes d’alerta en el desenvolupament dels infants menors de 2 anys que inicialment puguin passar desapercebuts.
Actualment la col·laboració es fa junt amb les Escoles Bressol municipals de Mollet del Vallès: “La Xarranca”, “La Filadora” i “Els Pinetons”, així com de La Llagosta: “Cucutras”, i aquelles d’altres municipis que s’hi vulguin acollir.
El programa es concreta en la realització de sessions mensuals o bimensuals d’entre una i dues hores dins l’horari lectiu i del curs escolar. Aquestes, es desenvolupen en l’entorn natural de l’infant i els professionals del CDIAP es desplacen a les escoles bressol. L’Escola Bressol informa a les famílies sobre aquesta activitat conjunta de detecció i prevenció entre els dos recursos.
Durant el mes de setembre, les mestres i educadores fan la observació dels infants i una primera detecció d’aquells que les preocupen i dels que els agradaria parlar i reflexionar. Posteriorment les professionals del CDIAP es desplacen a l’escola bressol i es realitzen les sessions on s’alterna la observació, la reflexió i la construcció de casos. La observació es fa de forma directa mentre l’infant du a terme les seves activitats habituals. Després es reflexiona juntament amb la mestra i l’educadora per arribar a la comprensió i construcció compartida del cas, determinar quines són les necessitats, accions i estratègies que es poden implementar a l’escola, així com la intervenció més adequada per a cada infant i família. En les sessions també es fa un seguiment dels infants observats amb anterioritat per valorar-ne la seva evolució. D’altra banda, quan les dificultats detectades són més preocupants, es valora que a més de la intervenció des de la mateixa escola bressol, es pugui realitzar una derivació al CDIAP pel seu posterior tractament terapèutic específic.
Aquest treball conjunt de recursos en xarxa pretén entendre la situació de l’infant en el seus diferents entorns vitals, reflexionar sobre possibles intervencions amb l’infant i plantejar possibles estratègies i/o canvis en l’acompanyament de l’infant al centre per tal d’afavorir un desenvolupament el més òptim i sa possible.
Com més aviat detectem més aviat podem intervenir i en alguns casos, això té unes repercussions molt favorables en la vida dels infants i evita un tractament terapèutic posterior. En els casos greus, iniciar la intervenció terapèutica al CDIAP des d’una edat ben primerenca en millora l’evolució i el pronòstic.
L’EQUIP PROFESSIONAL DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL.
Equip de professionals de l’EEE Can Vila
Introducció
Sempre hem apostat pel treball en equip com a eina per un bon funcionament dins del nostre centre. La varietat de perfils professionals ens obliga a reflexionar sobre com encaixar totes aquestes peces del trencaclosques i fer possible un bon funcionament. Hi ha elements que ens fan pensar que no passa només per una aposta o intenció, que s’ha de treballar aspectes com la participació, la corresponsabilitat, el projecte de centre i, a vegades, això no acaba de revertir en el dia a dia. Què passa doncs?.
Treball en equip. És el que fem?
Sembla que tothom entenem que significa aquest terme, però trobem definicions molt aclaridores que ens ajuden a entendre que, a vegades, creiem que ho fem però no acaba sent real.
La Maite Miró i la Montserrat Sala diuen en el seu escrit Treballar en equip per fer escola:
El treball en equip no consisteix únicament en un grup de persones que treballen el mateix simultàniament, sinó que implica tota una filosofia d’organització del treball.
I apunten una sèrie de característiques que han de tenir els equips de treball i de les que parlaré al llarg de l’escrit.
− Han de tenir un o diversos objectius comuns, un pla, una fita.
− Les persones que formen part del grup interactuen, conversen, debaten, es coordinen, fan coses juntes…
− Com a conseqüència d’aquesta interacció, tenen motivació, la motivació que genera en les persones fer coses de forma conjunta.
− Es tenen en compte les habilitats i les destreses individuals que totes les persones tenim. En un equip de treball s’han de conèixer i utilitzar els punts forts de cada persona.
− Es comparteixen els èxits i els mèrits, però també es comparteixen dificultats i responsabilitats. El fet de compartir decisions fa que ens sentim més segurs en allò que fem.
− El treball en equip genera conclusions col·lectives que generen coneixement i la possibilitat de modificar les nostres opinions i certeses i els nostres esquemes de coneixement.
I aquest seria el punt de partida, i poder uns dels majors reptes de qui acaba configurant i coordinant aquests equips, que aquests punts anteriors es compleixin.
- La participació o formar part. D’entrada tothom ha de trobar el seu lloc en el grup que treballa. Ha de veure que forma part. Tothom té que aportar, té que sumar, té que corresponsabilitzar-se del funcionament del dia a dia, de millorar i fer que l’equip treballi a gust i amb uns objectius col·lectius que millorin la pràctica educativa. Però també ha de rebre gratificació, satisfacció personal, inputs positius de la tasca diària.
- Veure més enllà dels interessos propis, per veure els interessos col·lectius. Els alumnes són de tots, les activitats són de tots. Tothom té opinions vàlides que s’han de consensuar amb la resta.
No sempre estarem d’acord amb totes les propostes del conjunt de l’equip, hem de poder defensar i argumentar el nostre pensament, les nostres idees, però també hem de ser capaços de consensuar i arribar a acords que faci possible una bona dinàmica i un bon clima laboral. S’han de respectar les altres opinions.
Com diu en Joan Domènech en el seu bloc: No és fàcil aquest respecte. Sovint pensem que la resta de personal ha de tenir el mateix compromís que nosaltres, ha de funcionar a l’aula com nosaltres o ens ha d’entendre a la primera quan fem una proposta. I això és un pensament impossible. - Compromís, el projecte de centre es fa possible si cada un de les persones que conformen la comunitat educativa es veuen reflectits en el mateix. Els professionals aprovem aquest projecte i ens hem de comprometre a liderar-lo com a ens actius.
I què passa quan els equips no acaben de trobar un objectiu comú?
L’acompanyament a aquests equips és imprescindible. Des d’un posicionament de en què puc ajudar-vos?, aquesta tasca recau sobre els propis Caps de Departament en el nostre cas, primers líders dels equips, però també en els Psicopedagogs de l’escola i per descomptat en l’Equip Directiu.
A vegades és tan fàcil com seure i fer parlar les parts implicades, a vegades cal parlar per separat, a vegades cal visionar què s’està fent i cap a on es vol anar, demanar altres versions…La reflexió conjunta, el donar veu a tothom, poder parlar sobre els neguits i els malentesos, i veure que les possibilitats sempre són més que les que segurament s’estan posant sobre la taula, ajuda a que les parts ampliïn la seva mirada i això permeti anar cap a una millor dinàmica i interacció entre professionals.
Liderar al grup.
La tasca de liderar i no manar. Com es fa això?. Sempre afavorint la participació. Les persones ens hem de sentir escoltades, valorades, que allò que diem es tingui en compte, pot ser o no aplicat, però sempre s’argumentarà el per què d’una cosa o d’una altra.
Com s’assumeix aquest rol de líder d’un grup?
Afavorint la construcció d’un mateix projecte, sumant i escoltant a totes les persones implicades. Cal motivar i cal valorar cada una de les aportacions. Cal que la persona vegi que es reconeix el seu esforç, hem d’aprofitar els punts forts dels companys, és la manera de construir aquest projecte comú, però també hem de tenir en compte els punts febles de cada una de les persones, només des d’aquest equilibri funcionaran els equips.
El clima de l’escola
De acuerdo a Fox, 1973 (citado por Teixidó, 2005, p.3) “El clima d’una escola és el resultat del tipus de programa, dels processos utilitzats, de les condicions ambientals que caracteritzen l’escola com a institució i com a agrupament d’alumnes, dels departaments, del personal, dels membres de l’equip directiu. Cada escola posseeix un clima propi i diferent. El clima és un factor crític per a la salut i per a l’eficàcia d’una escola. Per a les persones el clima pot convertir-se en un factor de desenvolupament” .
Així el grup de professionals ha de vetllar perquè aquest clima sigui amable, acollidor, respectuós, de col·laboració…el clima ha d’afavorir el benestar de l’equip. Cuidar els espais on convivim durant tantes hores i fent-s’ho nostre ajuda a millorar aquest clima de centre.
La tasca del docent, millor acompanyat.
És fàcil tancar la porta de la teva classe i fer amb els teus alumnes, però sempre és millor obrir les portes de les classes d’un mateix departament i compartir dinàmiques i alumnat. Això enriqueix les propostes educatives que fem a cada un dels nostres alumnes, com més agrupacions flexible més a prop del nivell del grup que tens al davant. Si més aportem, més creatius serem.
Si has de parlar amb el teu equip de departament perquè les activitats siguin adequades per a tot l’alumnat, has proposat, has programat, has avaluat, has consensuat…has fet treball d’equip.
També hem de pensar en aquells companys que s’incorporen de nou a un Departament o a la nostra escola, caldrà que els acompanyem, que assessorem i siguem models perquè puguin anar coneixent cada una de les dinàmiques, característiques de l’alumnat, atenció a les famílies, etc.
Aquí caldrà acompanyar-se del nostre projecte educatiu, de les programacions que cada curs elaborem i dels protocols que l’escola ha consensuat per a cada una de les situacions.
Els professionals dels centres d’educació especial
La nostra tasca és meravellosa i alhora complexa. La cohesió del grup amb el que treballes és necessària per poder arribar cada dia amb il·lusió al teu lloc de treball i poder oferir als teus alumnes el millor de tu com a professional. Per poder mantenir aquesta salut professional els centres han d’oferir una sèries de premisses, com ara les hores no lectives que marca la llei, tenir els recursos necessaris o espais adients per poder parlar i compartir inquietuds, neguits o bones pràctiques. Poder organitzar la feina, poder-la preparar, evitarà la improvisació i el malestar que això genera entre el propi alumnat i entre el personal que ha d’intervenir.
El personal s’ha de sentir motivat, reconegut…se’ls ha de promocionar en projectes de nova creació, en activitats puntuals, en trobar formacions que ens ajudin a enriquir el nostre coneixement, que revertirà en la nostra pràctica docent però també en poder sortir fora del nostre centre i explicar aquestes bones pràctiques que duem a terme a altres equips, a altres professionals que necessitin del nostre saber. La vàlua del nostre personal és impressionant i s’ha de poder divulgar.
I com no, el claustre ha de poder compartir moments per gaudir, també és una manera de fer pinya i cohesió de tot l’equip.
El principal repte de qualsevol escola és el benestar del seu alumnat, acompanyar-lo en el seu desenvolupament. En el nostre cas aquest repte és el mateix però poder és una mica més difícil portar-lo a terme, motiu pel qual els professionals dels centres d’educació especial han de ser acompanyats per afavorir l’adaptació i el desenvolupament professional.
Bibliografia
- Domènech, Joan (2010) Treballar en equip. [article en línia] Bloc “Des de l’escola”. [Data de consulta: 1 de novembre de 2022].
- Miró, Maite i Sala Montserrat (2012). Treballar en equip per fer escola. Conversa pedagògica. Departament d’Ensenyament.
- Teixidó, J. (2005). El clima escolar. Dimensiones y factores. Girona. Documento recuperado de: http://www.joanteixido.org/doc/climaescolar/dimensiones_y_factores.pdf
POSA'T AL SEU LLOC
Olga Domingo Cárceles (Pedagoga terapèutica, terapeuta del CO BOSC)
Abans d’intervenir amb els nens i les nenes que manifesten conductes disruptives, és necessari fer una reflexió personal que ens permetrà mirar “més enllà de la conducta”.
Pensar, sentir i fer. En aquesta activitat que em van proposar arrel d’un curs de Disciplina Positiva que vaig realitzar, he investigat les opinions (pensar), les emocions (sentir) i les actuacions (fer) que provoquen els problemes de conducta a les famílies, els docents, el sistema educatiu i sobretot el propi alumne.
A continuació, presento un quadre que us pot servir de guia i que voldria compartir la síntesis de les meves reflexions.